NIT LITERÀRIA LLORETENCA

El passat 10 d’Abril es va cel·lebrar la 11a edició de la nit literària lloretenca, amb la grata sorpresa que la nostra alumna Rosa Trull de 5èB va ser guardonada amb el premi Motxilla de viatge de Primària.

Moltes Felicitats Rosa!!!!!

Si voleu, podeu llegir a continuació el seu escrit premiat.

Les cartes del meu germà Pau

L’ altre dia vaig anar a correus per veure si tenia cartes o el “ Cavall Fort “ i el “ Tatano “ d’aquell mes. Vaig saludar  la senyora Jana que  feia temps que no ens veiem, ella treballa a correus i em va explicar que havia arribat una carta del meu germà Pau. És una persona que li agrada viatjar i segurament a la carta m’explica, com fa sempre, tot el que ha viscut en aquell poble, ciutat o país. Ell té correu electrònic i una web on explica a l’altre gent tot el que li passa en els seus fabulosos viatges. Però a mi m’ho envia sempre per carta. Jo tinc correu electrònic, però, no sé per què, m’agrada rebre les notícies escrites a mà, tocar aquell paper o foto que m’envien, em fa imaginar com deu ser aquell lloc on el meu germà ha passat aquells dies.

 Vaig començar a llegir la carta que hi havia dintre un sobre tancat amb lacre:

 “Hola,

aquests dies els he passat a Alemanya, m’he allotjat en un hotel on la recepcionista no era gaire simpàtica. El primer dia vaig sortir a les set del matí per poder agafar, el més aviat possible, l’autobús per anar a Berlín, la capital d’ Alemanya. Sense voler vaig despertar la recepcionista al baixar de pressa i sorollosament les escales de l’hotel i es va enfadar molt. Quan vaig tornar a les onze del vespre em va tenir esperant el carrer durant més d’una hora i mitja amb l’excusa de que l’hotel tanca les portes a les deu. Si és vol arribar més tard s’ha de demanar la clau durant l’hora d’esmorzar. Si vols que et sigui sincer em van venir ganes de dir-li quatre coses. El director en adonar-se de la situació em va obrir amb mala cara, hagués dit barbaritats perquè allà fora feia un fred inaguantable, però com ja saps, no sé alemany i vaig preferir no dir res per no fer més el ridícul del que ja havia fet , a l’hora d’esmorzar, ja to explicaré quan ens veiem.

El teu germà Pau

PD: Records a la mare i el pare.”

Em fan molta gràcia les peripècies i aventures que li passen al meu germà. Dins el sobre també hi havia una fotografia on sortia ell. Vaig pensar que devia estar feta des del balcó de l’hotel. Se'n fa una a cada hotel que va, diu que un dia les passarà totes ben de pressa i veurà com ell va canviant junt amb el paisatge que, segons ell, pensa que es tornarà màgic.

Al cap d’uns mesos vaig rebre una altre carta seva, aquell sobre feia molt bona olor, sempre intento endevinar d’on ve, sense mirar el segell, si no perd la gràcia, l’olor em dona també pistes d’on i com està el meu germà. Aquella vegada estava ben intrigat no sabia d’on venia la carta, no tenia ni idea d’on havia anat aquella vegada. Eren una gran quantitat  d’olors exòtiques envoltades de paraules que devien narrar una magnífica història. Vaig obrir la carta i vaig quedar parat al llegir les dues primeres ratlles, tant, que gairebé em vaig posar a plorar. La carta senzillament deia:

“ Estimat germà, ja fa temps que no ens veiem i estic segur que en tens tantes ganes com jo de retrobar-nos, però prefereixo fer-ho d’una manera especial. Prepara les maletes que farem un gran viatge. Estàs preparat per fer la volta el món?”

Al principi vaig pensar que era una broma i que ho feia per prendrem el pèl. Estava molt nerviós i vaig posar tota la roba que vaig trobar ben arrugada dins d’una maleta vermella. Ara l’aventura la feia jo. A la carta em deia:

“Recordo que ja feia temps que ho somiàvem junts i que n’havíem començat a parlar. Dèiem que passaríem per aquí i per allà, volíem passar per molts de llocs: Per Xina, Japó, Irlanda, Rússia, França…”

Al seguir llegint la carta em vaig adonar que tots els viatges que havia fet el meu germà eren per triar els millors llocs per després poder acompanyar-m’hi i ensenyar-me tot el que ell ja havia aprés en els seus viatges. Al final de la carta va dir que ho consideres un regal d’aniversari. Marxaríem i tornaríem el dia 3 de setembre, el dia del meu aniversari. Ens hi passaríem un any.

Ja faltava poc. Mentre els dies anaven passant el meu germà anava preparant l’itinerari i tot l’horari del dia. Per fi va arribar el moment, els pares em van regalat una càmera de fer fotos que les enviava directament connectant-se amb el mòbil. Els pares volien rebre tots els  moments del seus dos fills, també em van regalar un paraigua per si plovia, era un paraigua molt gros per a dues persones. Ens van acompanyar fins a l’aeroport on havíem de sortir per arribar a la nostre primera etapes: França, París! M’ho va confessar un cop ja havíem pujat a l’avió. Vam anar al museu del Louvre i vam pujar fins a l’últim pis de la torre Eiffel, es pot contemplar tot París des de allà dalt. També vam anar a dinar a un restaurant que hi ha al segon pis. Vaig menjar un foie gras deliciós. Al cap de dos dies vam agafar el segon avió que ens va portar fin a Itàlia, Florència un parell de dies, també Pisa i Roma on hi vam passar quatre dies. A Florència vam visitar l’estàtua de David, potser la més famosa de tot el món, a Pisa la Torre i a Roma, no cal dir-ho, la vam fer de cap a peus, és preciosa. Disposant-nos a agafar un vaixell, per no anar sempre amb avió, vam anar fins a Grècia, ens vam allotjar a un hotel d’Atenes. Vam viatjar molt: Rússia, Xina, Índia, Indonèsia fins a Austràlia, allà vam veure cangurs i vam comprar un bumerang. Després cap al Brasil i Argentina, allà ens va ser més senzill comunicar-nos que no pas per la part d’Àsia. Durant tot aquest temps anàvem enviant fotos als pares i cartes als amics i altres familiars. Vam fer una parada de pocs dies a Cuba i després cap a Mèxic, als Estats Units d’Amèrica…

Vam viatjar per molts països, ens agradava fer la volta al món i no ens volíem saltar res. Va ser molt divertit. Quan ja va haver passat un any vam tornar, els pares ens van abraçar i ens vam adonar que tenien totes les nostres fotos penjades.

Havien organitzat una festa amb molta gent. Tothom ens feia preguntes, nosaltres explicàvem històries i dèiem algunes paraules en altres idiomes que mai havien sentit. No ho oblidaré mai. Va ser millor que GENIAL!!!

TIGRESSONA ( ROSA TRULL 5è B )